REFLEXIÓ FINAL

S’ha acaba el curs, és el moment de fer una petita reflexió sobre el que hem après a l’assignatura d’Educació Emocional i en general d’aquest segon semestre, que finalitzo amb la mateixa emoció que el vaig començar però també un poc més cansada ja que ha sigut un semestre molt dur.

És l’hora de veure si s’han complit els objectius i les expectatives i, tot i que no em vaig plantejar uns objectius concrets, crec que he après tot allò que pensava que aprendria  i molt més. 

Al llarg del semestre hem reflexionat molt al voltat de les emocions, hem vist les seves manifestacions i com les treballaríem amb els nostres alumnes. Hem pogut visualitzar un vídeo a classe on vàrem veure com es desenvolupen les emocions en els nadons, la importància de les emocions en la socialització dels infants. Hem parlat de la necessitat d’establir límits etc.. tot això m’ha fet reflexionar molt sobre la meva futura tasca docent i plantejar-me si serè capaç de fer-ho bé. Crec que aquesta assignatura m’ha arribat al cor ja sovint m’imagina jo amb 25 infants en una aula ideal, on jo respectes els ritmes de cada infant i que ells fossin els protagonistes del seu aprenentatge i jo preparant un ambient propici per l’aprenentatge etc. però ara hem plantejo més que pot ser, no, segur que  em trobaré amb molts de nens amb problemes emocionals com separacions dels pares, alguna pèrdua crisi econòmica dins la família i ninguna altra assignatura m’havia preparat per aquest casos. Per aquest motiu també penso que aquest grau hauria de tenir moltes més pràctiques que només dos quatrimestres, un per cicle d’educació infantil.

També ens han dit que aquesta assignatura només es dóna al grau d’Educació Infantil i no a primària, això em sembla bastant malament ja que crec que les emocions són bàsiques per al desenvolupament de les persones i només a la infantessa sinó a qualsevol edat. Per exemple jo tinc 33 anys i he après molt amb aquesta assignatura. Penso que en la societat en la vivim on es pensa que qui més té és més feliç, que consumim desmesuradament i que tot ho tenim a un “clik” de ratolí, ens estem oblidant de valors tant importants com parlar de sentiments i emocions. 

També em parlat de família i escola. Algunes parts d’aquets temes els havíem vist a altres assignatures però m’ ha agradat molt aprofundir en l’escola de les emocions ja que és aquí on hauré de desenvolupar tots els coneixements adquirits.

Així mateix, altre tema que hem tocat amb més profunditat i m’ha fet reflexionar sobre la meva pròpia persona és l'asertivitat y la resiliència. La capacitat de resiliència, com diu Cyrulnik és “la capacitat de resistir i refer-se davant de situacions traumàtiques”  superar-les i ser transformades positivament per elles. Aquest és un aspecte que m’he donat compte amb aquesta assignatura que vull treballar per tal de poder arribar a fer una bona tasca docent ja que per ensenyar a ser resilients als infants primer ho he de ser jo. En quant a l'asertivitat també és un tema que m'ha fet pensar sobre mi mateixa i les meves actucions, també és un aspecte que gràcies a aquesta assignatura treballaré per poder millorar.

Una altre tema que hem tractat a classe, ha sigut el maltractament  infantil, aquest és un tema que m’hagués agradat treballar amb més profunditat  ja que nosaltres estarem “en primera línia” i és molt important conèixer els indicadors de maltractament per si es donés algun cas a la nostra aula. 

Ahh i no m’agradaria oblidar mencionar que, al llarg dels dos anys de grau que porto, mai ningú ens havia parlat de la primera entrevista amb els pares, de la importància que té aquesta per tal d’establir vincles. He de donar l’enhorabona a les meves companyes que vàrem fer un simulacre d’entrevista amb la família i ho van fer genial, des d’aquí donar-li l’enhorabona a Andrea, Virginia i Aida, estiguéreu genials!!

Per últim dir que el fet de reflexionar en aquesta carpeta d’aprenentatge/bloc me ha ajudat cara a l’examen ja que a més de veure els continguts de classe he anant cercant informació addicional per completar els continguts, per exemple vídeos o conferències  dels autors que hem vist ha classe o que m’ha agradat allò que deien. 

Dir que ha estat un plaer compartir aquesta assignatura, tant amb les meves companyes com amb n’Iñaki.

Gràcies i fins la pròxima! 
"Soy feliz y, a pesar de todo, hay momentos en los que soy inmensamente feliz". Ernesto Sàbato

ACTIVITAT 10

REFLEXIÓ SOBRE EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ. 

•      Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

•       Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

•       Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

•       Què és allò que no hauríem de fer mai?

El període d’adaptació és un moment crucial i estratègic perquè és el moment del traspàs de vincles afectius de la família, el primer context on viu l’infant i l’escola, un nou context on els nens han d’aprendre a viure i conviure, amb nous adults, amb altres infants i en un espai nou per ells. 

 És un moment  delicat perquè interfereix en l’estructura de vincle que s’ha establert entre l’infant i els seus pares i aquest traspàs del vincle és importantíssim per l’infant, l’hem de situar al nivell de les necessitats bàsiques igual que l’alimentació, la higiene i el descans. La separació de l’infant dels seus adults de referència ha de ser una conquesta de l’infant, i no una acceptació d’un fet que li imposem els adults.

L’adaptació no consisteix en «acceptar» uns nous espais, sinó en «acceptar» l’absència de l’adult de referència. Els vincles afectius donen seguretat, confiança etc. i és molt important per a que els nens no es sentin abandonats pels seus pares sinó que els han deixat en un lloc segur, i amb persones que estaran pendents d’ells en tot moment.

Per a mi és tant important el període d’adaptació a l’escoleta com a l’escola, encara que els infants hagin anat a l’escoleta primer.

S’inverteix una gran quantitat d’energia tant pels pares com per l’escola perquè l’entrada en l’escola suposa un canvi en les seves rutines, els seus espais i les seves relacions. A partir d’aquesta entrada, l’infant haurà d’adaptar-se al ritme dels adults. Per tant aquesta adaptació a altres ritmes, relacions i vincles necessitarà d’un temps i de molta energia per tal que es superi amb èxit aquest període. 

No necessàriament s’han d’establir unes regles per dur a terme aquest període d’adaptació però si hem de ser conscients que ha d’haver una organització a l’escola i una bona relació família-escola per que tots dos tenen una cosa en comú: el benestar del nens. I aquí és on com a futura mestra penso que hem de tenir una implicació màxima ja que el tutor l’encarregat del grup i es vincula i aquest vincle és respectat i recíproc, és la persona que ha de saber tot el que passa a la seva aula, ha de tenir una mirada perifèrica i ha de treballar de manera global. 

Allò que no hauríem de fer mai és, tal i com vaig descriure la l’entrada de la setmana passada, http://segoncurspatriciaborras.blogspot.com.es/2014/05/activitat-9.html  seria mostrar inseguretat davant dels pares, prendre decisions sense consultar-ho amb els companys o amb les famílies, llevar importància a aquest període d’adaptació que considero importantíssim sobre tot pel traspàs de vincles afectius, ja que els infants en aquestes edats han de sentir l’afecció per poder desenvolupar-se millor. 

El semestre passat vàrem veure a l’assignatura d’Estratègies d’intervenció educativa com fan el període d’adaptació a les escoles de Menorca. Tal i com vam veure crec que és un dels millors que es donen a les nostres escoles. Les passes a seguir són les següents: s’informa als pares en el moment de d’inscripció, hauran d’assistir amb els seus fills al voltant de 8 o 10 dies i que es situaran prop de la porta delimitats per una ratlla vermella que no poden traspassar però que tenen contacte visual amb els infants. Els infants si que poden acudir a ells si es senten mal. 

Així es farà durant les primeres dies per desprès l’adult anar sortint d’aquest espai poc a poc quan l’infant es vagui adaptant.

Penso que es un bon exemple de com organitzar aquest període d’adaptació com si fos una conquesta per als nens i no una amenaça. 

Aquí us deixo una ponència de Vicenç Arnaiz Sancho, que és promotor del període d’adaptació del qual us parlava més amunt. No parla exclusivament del d’aquest període però parla molt clarament de l’educació, tal i com es concebuda en l’actualitat i referències socioculturals en la qual es desenvolupa i d’alguns temes més que he trobat molt interesant. 

 

ACTIVITAT 9

Anàlisi del següent text:

“Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.”

En haver llegit aquest comencen a fer-se preguntes en el meu interior.  Si jo fos la mestra...  què diria? Per què la mare em diu això? Qui estructura el procés d’adaptació? Etc...

A continuació tractaré d’analitzar i  reflexionar al voltat d’aquestes qüestions. Encara no soc mestra però com hem sentiria si em passes alguna cosa així? 

En primer lloc, aquí torben dos postures contraposades, la mare per una banda, que li diu a la docent que el seu fill ja està adaptat i pot finalitzar el  procés d’adaptació i la mestra, per un altra banda, que tot i que pot ser que l’infant ja estigui adaptat aquest procés està programat i no es sentiria còmoda si l’acaba abans d’hora. 

https://www.flickr.com/photos/crimfants/327861820/

Jo penso que el període d’adaptació és molt important per al traspàs de vincles, de la família a l’escola, a la mestra i als nous companys. Per tant la meva conversa amb aquesta mare començaria centrant el tema en  per aquest punt, ressaltant la importància d’aquest procés per al seu fill inclús per a ella. 

Seguidament li explicaria que el fet de que l’infant no plori no és suficient per considerar que ja està adaptat, sinó que aquest procés és molt més ampli i que hi ha altres indicadors i la importància que té per al seu fill i també per als altres infants, basant-me en la pedagogia sistèmica i com el grup ha de tendir a l’equilibri de tots els membres.

Així mateix, tractaria de posar-me en el lloc d’aquesta mare i mai per sobre d’ella, jo estic formada en educació però ho sé tot. Intentaria esbrinar els motius pels quals la mare té pressa per finalitzar l’adaptació i en el cas de que hagi de treballar tractaria d’arribar a un acord, es a dir, ho consultaria amb l’equip directiu i si ells estiguessin d’acord podríem provar-ho.