ACTIVITAT 8

L’ESCOLA 

Història de l’educació infantil: models d’educació infantil.

Avui hem començat la classe omplint aquesta graella, treballant en petits grups  havíem de comentar entre nosaltres com hauria de ser l’escola dels nostres dies per donar resposta a les necessitats emocionals dels infants, tenint el compte: la filosofia que la sustenta/origina, els objectius i els models i motivacions.

Aquestes són les respostes que varen sortir a classe:

	Guarderia/asilo	Escola infantil	Casa del nen/a
Origen	Assistencial	Continguts flexibles Ensenyament	Inclusió Socialització/relacions Necessitats emocionals
Objecte		Compensar Autonomia Ensenyar Motivar Desenvolupament ple	Vincles Interpretar les emocions i regular-les Motivar i desenvolupament ple
Models i motivacions		Preparar Constructivisme Desenvolupament	Constructivisme Desenvolupament Inclusió

En general, totes vàrem coincidir en la funció assistencial de la guarderia. en relació a les escoles infantils a classe van sortit conceptes con continguts flexibles, ensenyament, funció compensatòria i com a models i motivacions, es va parlar de preparar per les etapes superiors, constructivisme i coincidint amb les cases del nen, la inclusió la socialització, la interpretació de les emocions i la seva regulació i ajudar al ple desenvolupament dels infants. 

Això és un petit resum, desprès de reflexionar en grup van sortir algunes idees més. Finalment la graella va acabar d’aquesta manera:

	Guarderia	Escola infantil	Casa del nen
Origen	Necessitats econòmiques: de industria, de família	Descobriment del valor educatiu (psicopedagogia) Preparar per a la vida	Centrada en les necessitats dels infants (rutines, hàbits, desenvolupament cognitiu)
Objecte	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar Model de l’adult	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar, conèixer
Models i motivacions	Aparcament, manca de temps, sentiment de culpa	Model de l’adult de rendiment, preocupació pel futur	Model del benestar, centrar en el present

Personalment he de dir que si bé és cert que l’origen de l’educació infantil si que va tenir un caràcter assistencial, d’aparcament penso que sobretot per la incorporació de la dóna al món laboral i amb conseqüència es veuen com un lloc on deixes els infants per a k tinguin cura d’ells. Per sort, aquest concepte de assistencial cada vegada va desapareixen més, tot i que m’he trobat amb gent que quan li he dit que estic estudiant educació infantil,  me diuen que això no és un grau, que per “tenir cura dels infants” no cal estudiar 4 anys. 

En quant al concepte d’escoleta, aquest si que crec que encara està una mica arrelat, especialment perquè la gent encara considera l’educació infantil com una etapa de preparació per a la primària i així també amb les següents etapes. 

Personalment crec que tots el infants han de passar per les encara anomenades escoletes, encara que les les mares no treballin ja que els infants aprenen molt, especialment en allò que es refereix a la socialització i a la relació entre iguals, a més de els hàbits i rutines o moments quotidians, tot d’una manera lúdica i amb l’eina fonamental de l’educació infantil que és el joc. 

Aquí uns deixo una pel·lícula-reportatge meravellós sobre l’educació, des de com i perquè sorgeix la educació pública fins al dia d’avui. No us la pregueu, és molt bona.   

Tornant al tema de l’escola i com bé diu na Silvia Palou al llibre El crecimiento personal en la infància, a l’escola ha de ser un lloc on  el nen participi activament en el seu procés de desenvolupament, descobrint i aprenent de les seves errades, en un entorn ric en propostes i propici per a la investigació, un entorn on totes les persones tenen sentiment de pertinença.

Un lloc  on la família ha d’implicar-se i ser un companya de viatge en la confiança, i també han de sentir aquest sentiment de pertinença i on la comunicació és la eina fonamental per tal d’aconseguir equilibri.

Així mateix, l’equip educatiu ha de ser un model de creixement emocional per als nens, establint vincles, relacions, ajudes i abordatge de conflictes amb totes les persones que formen la comunitat educativa. 

La figura del mestre ha de ser un referent afectiu i de seguretat. Acull a l’infant, a la seva família i a les seves cultures, assumeix la responsabilitat en el procés de construcció de la personalitat del nen i s’implica i retroalimenta de les sensacions, sentiments i emocions que genera la pròpia tasca educativa i el propi procés de creixement emocional. 

A més, una bona escola i un bon mestre educa les emocions i això suposa seguretat i ajuda a establir punts de referència clars als infants, estableix límits com a representació d’una convivència co-construida, crea vincles i afavoreix l’expressió de les emocions i acompanya en el desenvolupament de l’autonomia, té espai i temps per a la reflexió, tant conjunta com individualment i demostra optimisme.

Per tant dins de l’escola, s’ha de considerar el grup classe com una eina fonamental per aprendre a viure en societat ja que s’estableixen les primeres relacions socials, crea pautes de conducta encaminades a la convivència en la diversitat, permet la lliure expressió dels nens i nenes i això contribueix a establir la regulació de les emocions.     

 

ACTIVITAT 7

"UN LUGAR PARA QUEDARSE"

La pel·lícula tracta d’una parella jove  que van a ser pares i es replantegen formar a la seva família en un altre lloc ja que els sogres, que vivien a prop i els podien ajudar amb el seu fill, decideixen fer un viatge a Bèlgica on viuran al menys dos anys.  

Per tal de trobar el seu lloc al món la parella fa una sèrie de viatges on visiten els seus amics, que ja tenen família, per tal de veure si els agradaria crear la seva pròpia família en aquest lloc.

Primer viatgen a Phoenix per tal de veure a la germana d’ella i allí parlen de la seva casa familiar, la dels seus pares, volen vendre-la ja que els seus progenitors han mort. Ella es posa molt trista ja que no ha tornat ha aquesta casa fa molts anys i pensen en vendre-la. 

Desprès de visitar a la germana van a Arizona a veure un matrimoni amics de la parella.  La dóna sembla que està mig boja, no li donen molta importància al matrimoni i diuen que s’han casat pel segur metge, a més no tracten molt bé als fills ja que es fiquen en ells, del seu fill diuen que té les orelles molt grans i de la seva filla que sembla lesbiana, tot això amb risses i amb una mica de burla.

En Bart i la seva parella decideixen que aquest no és el lloc i van a visitar a una cosina d’en Bart (que en realitat no és).

Aquest matrimoni també té fills, sembla un matrimoni molt “hippies” , pensen que tots han de dormir junts, no tenen “carrito” per als fills, no mengen carn ni sucre etc... aquest tampoc és el tipus de família amb els quals es senten identificats, per tant i desprès de discutir amb el matrimoni, la parella torna a emprendre un altre viatge, esta vegada cap a Montreal.

En aquesta ciutat es troben amb uns amics que ja han format una gran família, tenen quatre fills i semblen adoptats. A ella li agrada molt aquest tipus de família ja que és nombrosa, tenen fills de diferents edats i pareixen viure feliços. 

Tot i que semblava una família feliç, pareix que no ho era tant. Parlen de que han esperat fins als 30 anys per tenir fills i ara els costa molt. També animen als seus amics a casar-se però en Bart diu que li ho demana cada dia a la seva al·lota però que aquesta no vol, pensen que el més important és l’amor, la unió i l’interior de les persones i no tant si estan casat o no. 

Bart rep la cridada del seu germà, li conta que la seva dóna l’abandonat  a ell i a l seva filla, així que van a Miami per tal de visitar el germà.

Aquesta situació els fa reflexionar al voltant de que passaria si entre ells succeeix alguna cosa, de com uns pares no poden tenir fills i com uns altre abandonen els que tenen. Bart i la seva novia, parlen del matrimoni, ella li diu que no vol casar-se però qu mai el deixarà. Aquesta és una escena molt polida de la parella mirant el cel i fent-se promeses d’amor ( a mi, que soc una romàntica és una de les escenes que més m’ha agradat, tot i que la parella està una mica estereotipada, jo penso que l’amor hauria de ser així).

 foto: https://www.flickr.com/photos/antimidia/11737370823/

Finalment desprès de totes aquestes visites a famílies, decideixen tornar   a casa dels pares d’ella on fa anys, crec que des de la mort dels pares no havia tornat. Ella tenia por d’anar pels sentiments i records que li provoca però en arribar es dóna conter de que és allí on ella vol construir la seva família.

Bé, després d’aquest breu resum de la pel·lícula m’ha agradaria fer una petita reflexió en quant a les tipologies de famílies que apareixen. En primer lloc la parella protagonista, que a mi m’agraden molt, dir que és un poc idíl·lica, ell sempre està pendent d’ella, l’anima quan ella es veu grossa i es sent malament per l’embaràs, li dóna suport en totes les decisions encara que semblen una parella una mica insegura ja que pel fet de que la sogra (mare d’ell) se’n va de viatge han de canviar tots els seus plans i trobar un lloc on assentar la seva pròpia família. La casa dels seus pares era el lloc de referència i al perdre-ho tenen que començar de zero. 

La parella comença el seu viatge buscant un estil de família que ells volen, però la paternitat és una cosa que no s’aprèn abans de ser pares sinó desprès, igual que a ballar s’aprèn ballant, a ser pares no s’aprèn dels altres sinó sent-ho tu mateix. 

En quant a les famílies que la parella ha visitat també pareixen una mica exagerades tot i que reflecteixen els diferents estils educatius que ens podem trobar avui en dia a qualsevol família.    

El que està clar és que l’educació que rebin els nins a casa, amb la família és això que reflectiran a l’escola, els rols, les actituds, els valors que tramet la família són aquells que influiran amb més pes en la sociabilització dels fills.

En relació al lloc on crear una família, si que en certa manera és important ja que com diu la teoria sistèmica, quantes més connexions faci el infant  millor serà el seu desenvolupament. Però el que jo considero més important és l’amor o estima amb la qual es crea la família.

 

En quant al meu lloc per quedar-me crec que aquesta pregunta se la van plantejar els meus pares i van arribar a Eivissa, jo crec que el meu lloc és aquest per crea la meva pròpia família, això si, m’agradaria que fos al camp. A més per a mi també és important el fet de tenir als pares i germans aprop.

foto: http://www.ibizaprestige.com/images/properties/464/Inmobiliaria-Ibiza-size1_amandiernouvmaison.jpg