FACTORS INTRAPERSONALS IMPLICATS EN EL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Factors intrapersonals del procés d’ensenyament-aprenentatge.

En entrades anteriors hem vist el procés d’ensenyament-aprenentatge des de diferents paradigmes. Ara toca parlar dels factors intrapersonals que influeixen en aquest procés.

Encara que els comentaré una a un, he de dir que tots o la majoria d’ells estan relacionats entre sí mateixos.

En primer lloc tractaré els processos cognitius, després els afectius y per últim abordaré  algunes habilitats i  estratègies d’aprenentatge.

Processos cognitius:

•        Atenció.

L’atenció és un procés que augmenta el grau d’activitat o alerta de l’infant, facilitant l’entrada d’informació. Després la seleccionem i rebutgem aquella que no considerem necessària.  

Des del paradigma conductista la definien com la disponibilitat sensorial de l’infant, es a dir, el nen percebia l’estímul i obria els sentits.

Des de les orientacions psicomètriques, es tractava de mesurar l’atenció mitjançant els test psicològics.

Actualment les teories del processament de la informació són les que més s’han aproximant a la definició d’atenció. Ells estudien el cervell, què s’activa  per a cada procés, com funciona etc..

A partir d’aquestes investigacions a les escoles, sabem que hi ha diversos factors que influeixen en la memòria:

1. -          Factors fisiològics: com ara la fatiga, el cansament, la son etc... dins d’aquests tenim els factors escolars com les metodologies utilitzades pels mestres, l’excés d’informació, les condicions físiques de l’escola, mobiliari etc. També torbem factors extraescolars com ara l’alimentació, el descans, l’estat emocional o els problemes familiars, malalties etc.  
2.            Nivell de desenvolupament: l’atenció madura, es  a dir, al principi és espontània, breu, i depèn d’algun  estímul. Una vegada l’infant consolida poc a poc la capacitat del llenguatge i la capacitat simbòlica, l’atenció es va tornant cada vegada més sostinguda. 
3.          Motivacions i interessos: per captar l’atenció dels nens és molt important partir dels seus interessos i motivacions, ja que en aquestes edats és prou curta i només presten atenció si els interessa. He d’utilitzar materials que criden l’atenció, colorits etc...
4.    Diferencies individuals: també hem de tenir en compte els estils cognitius dels infants. 

Estil cognitiu reflexiu	Estil cognitiu impulsiu
·         Dediquen més temps a l’examen del model i al processament de la informació.	·         Processen blocs informatius més amplis, requereixen menys temps.
·         Fan un procés més seqüencial de la informació.	·         Fan un processament més difús i més simultani.
·         Sospesen les diferents alternatives possibles abans de passar a l’acció.	·         Acceptació escassament crítica de les primeres hipòtesi.
·         Utilitzen blocs d’informació més petits.	·         No reexaminen les possibles solucions a les respostes incorrectes.
·         Presenten una major capacitat de concentració i atenció més sostinguda.	·         Menor capacitat d’atenció i difusa.
·         Utilitzen estratègies més analítiques.	·         Utilitzen estratègies més globals.
·         solen tenir més èxit en aquelles tasques de detall.	·         Solen tenir més èxit en aquelles tasques de visió més global

     Segons Kahnemman (1973), l’atenció es distribueix depenent d’uns factors: de les disposicions duraderes o involuntàries de la persona, de les intencions momentànies, de tipus de processament ja que les tasques  mecanitzades no requereixen pràcticament atenció i del grau d’activació intencional de l‘individu.

•          La memòria.

      És el procés cognitiu que permet codificar, emmagatzemar i recuperar la informació.

     Les teories que més es postulen actualment en quan a la memòria, són les d’en Atkinson i Siffrin. Ells afirmen que dins del processament de la memòria, hi ha una entrada que percep l’estímul de l’entorn . aquesta primera entrada d’informació és breu, però ja es fa una primera selecció. 

     Llavors, ho traslladem a la memòria a curt termini, que també té una capacitat molt limitada i és la que no solem treballar bé i la que ens dóna problemes per recuperar la informació de la memòria a llarg termini. Dins de la memòria a crut termini trobem la memòria de treball, que és la que ens ajuda a comprendre les coses. Si tractem de descodificar sense comprendre, es quan mecanitzem les tasques. 

    És molt important treballar la memòria a curt termini ja que és la que ens permetrà comprendre per emmagatzemar la informació en la memòria a llarg termini  per poder ser recuperada quan sigui necessari.

•     La intel·ligència.

     És la capacitat d’adaptació a l’entorn de manera eficaç. Durant molt de temps es va veure com un procés estàtic, però diverses investigacions i estudis van determinar que la intel·ligència és un procés dinàmic, que dura tota la vida i pot augmentar segons vas aprenen, o disminuir si l’entorn o els models educatius no són els adequats.

En els últims anys, el model d’en Gardner ha estat el més acceptat, l’autor diu que tots tenim 8 intel·ligències i que des de l’escola en treballar-les totes, donat que hi ha persones que desenvolupen unes o altres. 

Una vegada abordats els processos cognitius implicats en el procés d’ensenyament-aprenentatge, faré referència als processos afectius que també estan implicats en aquest procés i que són principalment la personalitat i la motivació. 

•    Personalitat

L’ infant des de petit ja va construint la seva personalitat a partir de el que veu en els demés i sobre ell mateix, entenent com a personalitat el conjunt d’actituds, pensament, sentiments i repertori conductual que caracteritza a una persona i que té una certa estabilitat al llarg de la vida.

Els adults, com a persones de referència, hem de crear una “seguretat emocional”  que és com una capa protectora que adquirirà l’infant quan detecti que les seves demandes són ateses adequadament ja que pertanyen al seu grup. 

La seguretat ajuda als nens a adquirir habilitats socials i a viure en societat, a la previsió del que pot succeir etc... 

La manera en que cadascun a abordar els aprenentatges és el seu estil cognitiu. Segons la personalitat podem trobar diferents estils cognitius.

Segons la organització o estructura de l’aprenentatge poden ser:

Independents de camp	Dependents de camp
·         Posseeixen major capacitat estructuradora i organitzadora de la informació.	·         Són més sensibles a les claus externes.
·         Són hàbils per descompondre un camp organitzat en els seus elements bàsics.	·         Mostren preferències per treballar en grup i amb la interacció freqüent de companys i professor.
·         Segueixen més els referents interns i auto-defineixen els seus objectius i fites.	·         Segueixen les pautes que dóna el professor.
·         Responen millor quan el material posseeix un contingut impersonal i aprenen més fàcilment quan el contingut li falta estructura i organització.	·         Requereixen fites definides i instruccions externes.
·         Prefereixen desenvolupar les seves pròpies estratègies d’aprenentatge. Motivacions intrínseques.	·         Aprenen millor amb material estructurat i organitzat i quan reben instruccions sobre les estratègies que han d’utilitzar.
	·         Aprenen millor amb motivacions extrínseques

Segons responen a una tasca podem distingir:

holistes	Serialistes
·         Tracten de tenir una visió comprensiva de la situació.	·         S’interessen per la recerca de dades específiques.
·         Preferència per reunir gran quantitat de dades, establint entre ells pautes i relacions.	·         Tendència a examinar poques dades i utilitzar una aproximació pas a pas per confirmar o no les hipòtesi.
·         Processen la informació com un tot.	·         Mantenen l’ordre de presentació del material d’aprenentatge.
·         Canvien l’ordre de presentació del programa.	·         Reprodueixen en  les seves explicacions la mateixa línia argumental presentada.
·         La comprensió dels conceptes és variada.	·         Formulen hipòtesis simples
·         Formulen hipòtesis complexes	·         No utilitzen informació redundant, actuen pas a pas.
·         Utilitzen informació redundant i veuen les coses des de distints punts de vista.

•         La motivació

Actualment no s’entén la motivació com un conjunt de forces internes, ni tampoc entremès estrictament comportamentals, simple reflex d’estímuls de l’ambient  i reforçaments externs. Es a dir, els enfocaments cognitius entenen la motivació com un procés que tracta d’explicar com un conjunt de pensaments, creences i emocions es transformen en accions.

L’atenció cap a una tasca concreta, la persistència i l’esforç, la continuïtat, el nivell d’activitat i el rendiment  són característiques de la motivació.

Com he mencionat abans, les orientacions cognitives formen part dels principals models en quant a la motivació.

Segons Printich i De Groot,  la motivació a l’escola s’articula en torn a una sèrie de components:

-          Components de valor: inclouen les fites que persegueixen els alumnes i les seves creences pel que fa a la valor, la importància i la utilitat de les tasques.

-          Components d’expectatives: inclouen les creences que els nens tenen sobre la seva capacitat per desenvolupar una tasca.

-          Components afectius inclouen les relacions emocionals cap a les tasques i cap a un mateix, les quals estan influïdes per les cognicions anterios.

Les condicions anteriorment citades, han de orientar als alumnes a aconseguir unes fites. Aquestes fites desenvolupen un paper fonamental en la motivació dels infants, i poden estar relacionades amb la tasca, amb el jo o amb la valoració social. 

Així mateix, s’ha de crear una sèrie de condicions per tal de que posin en marxa  estratègies cognitives i metacognitives que ajudin en la elaboració de la informació i s’ha d’afavorir que s’automotiven per iniciar, mantenir i dirigir el seu aprenentatge.

Per una altra banda, Elliot i Deweck ens parlen de fites d’aprenentatge, que són aquelles fites on l’objectiu és aprendre, es resultats es perceben com un repte i on la motivació és intrínseca i més prolongada. I les fites d’execució on lo important és el resultat i on la motivació és extrínseca. 

Per finalitzar, parlaré de la metacognició com a habilitat i estratègia d’aprenentatge.

·         La metacognició. 

Avui en dia, quan parlem de metacognició, parlem de dos processos principalment, es a dir, és la capacitat de pensar sobre el propi pensament i la capacitat de autoregular el propi aprenentatge, es a dir, conèixer i controlar el propi aprenentatge.

Igual que en la majoria de processos cognitius, són varies les interaccions implicades en la metacognició. Flavell les divideix en quatre:

-           

-                 -      Els coneixements metacognitius: que implica el propi coneixement i com aprenen   els altres, les tasques  i les estratègies que coneixem per resoldre les tasques.

-         Experiències metacognitives: són pensaments, sensacions i sentiments que acompanyen a la cognició.

-          Fites cognitives: són les fites que ens proposem

-          Estratègies cognitives: que inclouen les estratègies que utilitzem per aprendre i les que fem servir per a regular l’aprenentatge

Una vegada acabat aquest tema, he après que a l’escola és molt important treballar tots aquests processos cognitius. A la etapa d’educació infantil, encara que sembla que els infants són petits, és quan els esmentats processos comencen a activar-se o a desenvolupar-ser, d’aquí la importància de buscar metodologies o estratègies que ajudin als nens a desenvolupar al màxim aquestes potencialitats.

Un dia a classe parlàvem de la relació entre la teoria i la pràctica i si és cert que tenen relació, però de vegades penso que quan sigui mestra, ¿podré mantenir la atenció i la motivació de vint-i-cinc infants?, ¿podré partir dels interessos de cint-i-cinc nens, els quals probablement tindran interessos diferents? etc.  Aquest és el meu punt de reflexió sobre la teoria i la pràctica i crec que la resposta està en el temps, es a dir, quan més pràctica tingui, més relació hi trobaré.