Aquesta activitat consisteix
en Seleccionar aquelles frases que consideris més significatives de l’alquímia
de les emocions. Reflexionar sobre elles i explicar perquè les he triat.
L’amor
https://flic.kr/p/eHeaZ1
“Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color”.
He
triat aquesta perquè com ja he dit en alguna entrada abans, per a mi, l’amor és
l’emoció mare, és la primera emoció que crec que podem sentir, començant per
l’amor de la mare i també penso que sense l’amor la humanitat no podria
existir, ja fa segles i segles que no hi seriem a la terra.
“Todos los seres humanos buscan ser
amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos el timón de nuestro
comportamiento, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros y como padres y
madres, debemos tenerlo siempre presente”
Tots
nosaltres necessiten sentir-nos estimats i reconeguts, inclús aquelles persones
que diuen que ho necessiten, probablement són aquelles que més ho troben a
faltar. Si no estimem o ens sentim estimats serà molt difícil desenvolupar
totes les altres emocions, per tant una vegada més estic convençuda que l’amor
és l’emoció mare.
“Si te sientes amado, puedes
amarte a ti mismo”
Tot i que pots sentir-te molt estimat però no estimar-te a tu mateix, crec que és
una reflexió molt important ja que el demostra l’anterior frase de que tots
necessitem sentir-nos estimats, també crec que té a veure amb l’acceptació d’un
mateix, si t’acceptes a tu mateix, els altres també o t’acceptaran.
La por
https://flic.kr/p/5DyhRu
“Todo el mundo tiene miedo a algo,
incluso el Valiente. És importante transmitir esta idea a los niños para
desmitificar al cobarde. El cobarde es el que se enconde el miedo para obtener
de él, ventajas o poder”.
En la
societat en la que vivim dóna la sensació que tenir por no està gaire bé, quan
en realitat la por és una emoció que ens posa en alerta i ens ajuda a
sobreviure, el problema vindria quan aquesta por en para, ens deixa quiets
davant alguna situació. Crec que els infants han de aprendre des de petits que
la por, igual que les altres emocions, són naturals, formen part de la nostra
vida, i si hi ha que plorar per alguna cosa, que plorin, que també és molt
important.
“Es importante que el miedo deje
de ser nuestra debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir
con el miedo y no negarlo”
Com he
dit abans, la por és la emoció que ens posa en alerta, per tant no l’hem de
considerar un debilitat, tothom sent por, hem d’aprendre a regular-la igual que
qualsevol altra emoció, acceptar-la i afrontar-la.
“Ser prudente no quiere decir ser
cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero
puede ser una virtud si evita grandes fracasos”
M’ha
agradat aquesta frase també ja que representa tot el que he dit en les dos
frases anteriors, es a dir, en certa mesura la por et fa ser previngut i et pot
ajudar a evitar fracassos, però tenir molta por tampoc és bo ja que no et
permet avançar.
La ràbia
“Dejar salir la rabia, siempre que
no haga daño a nadie”, “Acogerle corporalmente si no se le pasa
solo, aunque de entrada no lo quiera”
He triat aquestes dues
frases perquè seria el que faria, primer deixar sortir la ràbia que l’infant té
dins, ja que no és bo que es quedi a dins del nen, com ja sabem les emocions
s’han d’expressar, desprès l’abraçaria i tractaria de tenir un contacte físic,
per tal de donar-li seguretat, tranquil·litzar-lo i que sàpiga que estic al seu
costat.
“Hablar sobre lo ocurrido,
haciéndole ver que esa actitud no conduce a ninguna parte, aportándole
sugerencias y otras vías para resolver problemas”
El
següent pas que faria amb un infant amb una explosió de ràbia, desprès de deixar-la i abraçar-lo, seria xarrar al voltant de lo
que ha ocorregut, i fer-lo reflexionar del comportament que ha tingut i dels
motius, també li diria si ha aconseguit el que volia amb aquesta actitud o ho
pogués haver fet d’una altra manera.
Penso
que fer reflexionar els infants al voltant del seu comportament és molt
important, ells han de descobrir el per
què la seva ràbia o frustració i aprendre a regular-la.
La tristor
La
tristor és una emoció produïda per diferents motius y en diferents concepcions,
per una pèrdua, per la impossibilitat de realitzar els desitjos, la melancolia,
la falta de companyia, la compassió, la distància dels esser estimats etc....
però també hi ha estratègies que ens poden ajudar a regular-la, tant nosaltres
com el dia de demà quan sigui mestra.
“Negar
la tristeza no nos permite estar alegres. Cuando mayor es la pérdida, mayor es
la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un periodo de retraimiento y
dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir con aquello que nos
falta. De aquí la importancia de reconocer i administrar la pena, en lugar de
negarla”.
La
tristor al igual que les altres emocions, també s’ha d’aprendre a regular, com
diu la frase, negar la tristor no es fa estar alegres, per tant igual que la
por no podem amagar-la. També la frase parla del període de dol, quan tenim una
pèrdua, ja sigui una mort, una parella, un amic... cada persona ha de passar un
procés de dol que varia segons cada un de nosaltres i que és normal per a poder
continuar la nostra vida amb aquella pèrdua.
“Despedirnos de alguna manera de
aquello que hemos perdido. Muchas veces las emociones se nos presentan
mezcladas. La pérdida puede conllevar
sentimientos de rabia, culpa, vergüenza... hay que admitirlo, no
negarlos”.
He triat
aquesta frase ja que les pèrdues solen provocar molta tristor, i no només
tristor sinó també podem tenir sentiments de ràbia, culpa etc... parlar de les
pèrdues, especialment de la mort, com un procés natural pot ajudar-nos, i també
als infants a afrontar les pèrdues amb més força, acceptar el dolor i ajudar a
viure'l és un aprenentatge bàsic per a la vida. Penso que negar o ocultar, en
aquest cas, una pèrdua pot desembocar en una falta de confiança, pot crear inseguretat
i absència d'estima.
Com qualsevol
altra emoció, la tristor i els sentiments que pot arribar a provocar s'han de
parlar i aprendre a regular per poder expressar-los.
“Si nos permitimos expresar la pena
es más probable que, poco a poco,
aceptemos que hemos perdido algo y podemos comenzar de nuevo”.
L'acceptació
d'aquesta emoció ens permetrà continuar amb la nostra vida. Tots sentim tristor
en moltes ocasions i especialment davant d'una pèrdua, acceptar-ho forma part
de l’aprenentatge i de la construcció de la pròpia personalitat.
L'alegria
“Reír
con los niños es muy sano. Ellos son los primeros en ver la gracia determinadas
situaciones y permitirse licencias que los adultos hemos perdido. Los adultos
que compartimos la vida con los niños deberíamos procurar aprender de ellos,
más que cortar por sistema esta expresión”.
Les risses dels
infants són les més naturals, ells tenen més facilitat que els adults per riure
de tot, aquesta innocència que tenen i l’absència d’experiències que els facin
reprimir un gran somriure és allò que
els adults pràcticament hem oblidat i sovint tractem de corregir fent-los
callar o deixar de riure. Aquesta frase m'agrada molt si que penso que el
compartint la vida amb els infants un aprèn a veure la vida des d'una altra
perspectiva.
El somriure
d'un infant és meravellós.
“Es una buena experiencia de juego
excitarse, alterarse, probar el propio límite de la locura y volver de nuevo a
la serenidad, a encontrar el equilibrio. Si hemos jugado a ello antes,
tendremos más herramientas para la vida real”.
Els infants per
naturalesa han d'experimentar, investigar, comprovar fins on podem arribar,
jugar etc.. quan pot aconseguir tot allò que es proposa, l'infant aprèn, es
sent alegre i li ajudarà quan sigui adult a conèixer els seus límits i a
afrontar la vida de manera més positiva. No hem de posar barreres als infants
per a què no ho facin ja que podem afavorir que els infants siguin poreguts o
no tinguin autonomia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario