L’ESCOLA
Història de l’educació infantil: models d’educació
infantil.
Avui hem començat la classe
omplint aquesta graella, treballant en petits grups havíem de comentar entre nosaltres com hauria
de ser l’escola dels nostres dies per donar resposta a les necessitats
emocionals dels infants, tenint el compte: la filosofia que la
sustenta/origina, els objectius i els models i motivacions.
Aquestes són les respostes que
varen sortir a classe:
Guarderia/asilo
|
Escola infantil
|
Casa del nen/a
|
|
Origen
|
Assistencial
|
Continguts flexibles
Ensenyament
|
Inclusió
Socialització/relacions
Necessitats emocionals
|
Objecte
|
Compensar
Autonomia
Ensenyar
Motivar
Desenvolupament
ple
|
Vincles
Interpretar
les
emocions
i regular-les
Motivar i
desenvolupament ple
|
|
Models i motivacions
|
Preparar
Constructivisme
Desenvolupament
|
Constructivisme
Desenvolupament
Inclusió
|
En general,
totes vàrem coincidir en la funció assistencial de la guarderia. en relació a
les escoles infantils a classe van sortit conceptes con continguts flexibles,
ensenyament, funció compensatòria i com a models i motivacions, es va parlar de
preparar per les etapes superiors, constructivisme i coincidint amb les cases
del nen, la inclusió la socialització, la interpretació de les emocions i la
seva regulació i ajudar al ple desenvolupament dels infants.
Això és un petit
resum, desprès de reflexionar en grup van sortir algunes idees més. Finalment
la graella va acabar d’aquesta manera:
Guarderia
|
Escola infantil
|
Casa del nen
|
|
Origen
|
Necessitats econòmiques: de industria, de família
|
Descobriment del valor educatiu
(psicopedagogia)
Preparar per a la vida
|
Centrada en les necessitats
dels infants (rutines, hàbits, desenvolupament cognitiu)
|
Objecte
|
Guardar
Tenir cura
Entretenir
|
Compensar
Optimitzar
Preparar
Model de l’adult
|
Protecció
Salut
Seguretat emocional
Jugar/gaudir
Explorar, conèixer
|
Models i motivacions
|
Aparcament, manca de temps,
sentiment de culpa
|
Model de l’adult de rendiment,
preocupació pel futur
|
Model del benestar, centrar en
el present
|
Personalment he
de dir que si bé és cert que l’origen de l’educació infantil si que va tenir un
caràcter assistencial, d’aparcament penso que sobretot per la incorporació de
la dóna al món laboral i amb conseqüència es veuen com un lloc on deixes els
infants per a k tinguin cura d’ells. Per sort, aquest concepte de assistencial
cada vegada va desapareixen més, tot i que m’he trobat amb gent que quan li he
dit que estic estudiant educació infantil,
me diuen que això no és un grau, que per “tenir cura dels infants” no
cal estudiar 4 anys.
En quant al concepte
d’escoleta, aquest si que crec que encara està una mica arrelat, especialment
perquè la gent encara considera l’educació infantil com una etapa de preparació
per a la primària i així també amb les següents etapes.
Personalment
crec que tots el infants han de passar per les encara anomenades escoletes,
encara que les les mares no treballin ja que els infants aprenen molt,
especialment en allò que es refereix a la socialització i a la relació entre
iguals, a més de els hàbits i rutines o moments quotidians, tot d’una manera
lúdica i amb l’eina fonamental de l’educació infantil que és el joc.
Aquí uns deixo
una pel·lícula-reportatge meravellós sobre l’educació, des de com i perquè sorgeix
la educació pública fins al dia d’avui. No us la pregueu, és molt bona.
Tornant al tema
de l’escola i com bé diu na Silvia Palou al llibre El crecimiento personal
en la infància, a l’escola ha de ser un lloc on el nen participi activament en el seu procés de
desenvolupament, descobrint i aprenent de les seves errades, en un entorn ric
en propostes i propici per a la investigació, un entorn on totes les persones
tenen sentiment de pertinença.
Un lloc on la família ha d’implicar-se i ser un
companya de viatge en la confiança, i també han de sentir aquest sentiment de
pertinença i on la comunicació és la eina fonamental per tal d’aconseguir equilibri.
Així mateix, l’equip
educatiu ha de ser un model de creixement emocional per als nens, establint
vincles, relacions, ajudes i abordatge de conflictes amb totes les persones que
formen la comunitat educativa.
La figura del
mestre ha de ser un referent afectiu i de seguretat. Acull a l’infant, a la
seva família i a les seves cultures, assumeix la responsabilitat en el procés de
construcció de la personalitat del nen i s’implica i retroalimenta de les
sensacions, sentiments i emocions que genera la pròpia tasca educativa i el
propi procés de creixement emocional.
A més, una bona
escola i un bon mestre educa les emocions i això suposa seguretat i ajuda a
establir punts de referència clars als infants, estableix límits com a
representació d’una convivència co-construida, crea vincles i afavoreix l’expressió
de les emocions i acompanya en el desenvolupament de l’autonomia, té espai i
temps per a la reflexió, tant conjunta com individualment i demostra optimisme.
Per tant dins de
l’escola, s’ha de considerar el grup classe com una eina fonamental per
aprendre a viure en societat ja que s’estableixen les primeres relacions socials,
crea pautes de conducta encaminades a la convivència en la diversitat, permet
la lliure expressió dels nens i nenes i això contribueix a establir la
regulació de les emocions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario