Objectiu: conèixer l’origen de les emocions.
Bibliografia o material necessari: visualització del
vídeo.
http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir i documents
treballats: Emocions.
Activitat
Estudiar, comprendre i assimilar alguns aspectes clau del
vídeo visualitzat a classe i dels documents treballats.
Reflexionar sobre el contingut dels textos i del vídeo
tenint en compte els aspectes següents.
1. Quins aspectes
trobes interessants i reforcen el que ja sabies?
2. Quins aspectes
t’aporten nous coneixements?
3. Quins aspectes
trobes que són susceptibles de debat/discussió
4. Quina funció
compleixen les emocions morals?
6. Reflexió global
del vídeo.
Aquest vídeo que
hem visualitzat a classe d’educació socioemocional, tracta de una sèrie de
investigacions que es fan a “laboratoris”, per tant no són investigacions de
camp on l’investigador acudeix al context natural dels infants sinó que estan
preparades a laboratoris, això pot fer que les variables estiguin una mica “manipulades”
i les respostes no siguin del tot reals, tot i així m’ha semblat un vídeo molt
interesant on he descobert coses que no sabia, com comentaré a continuació.
Els primers somriure
d’un infant, no és voluntari fins al primer mes de vida, abans és un acte reflex
en el qual l’infant no te consciència de somriure. A partir del primer mes i
per el vincle que crea amb els pares és quan comença a ser un acte voluntari.
Al vídeo es
comenta que als 3 mesos, els infants tenen un repertori d’emocions limitat però
únic, amb això entenc que els petits ja comencen a sentir algunes emocions, tot
i que encara han d’aprendre a regular-les. També és cert que el viatge emocional
comença amb la mare, ja que és aquesta amb la que, generalment, es crea el vincle
d’afecció més important en aquests primers mesos e vida.
Per comprovar quines
són les primeres emocions que pot expressar un bebè es preparen al laboratori
una sèrie d’experiments, amb els quals es pot veure com un infant es sorprèn de
tenir el control d’una cinta que fa que un monitor amb una foto d’ell i música s’encén
i s’apaga segons el seu moviment. Desprès desconnecten la cinta del monitor i
quan l’infant descobreix que no passa res encara que tiri, apareix la
frustració. Hi ha una nena, de tres mesos també, que inclús s’enfada i apareix
la ira al perdre el control sobre la cinta.
Per tant podem
dir que als tres mesos d’edat els infants ja senten emocions bàsiques com la sorpresa,
frustració, plaer o ira, que s’ha aniran matisant amb el temps.
Una altra
pregunta que es fan els investigadors és què a quina edat els infants podem
entendre les emocions dels altres. Per a trobar una resposta, preparen un altre
experiment en el que és conclou que primer poden associar la cara d’alegre de
la seva mare abans que la del seu pare, que uns mesos més tard podem reconèixer
les expressions de les emocions de dónes desconeguts i més tard les dels pares,
això pot ser degut a que les dones expressen més les emocions.
Tot i que des de
molt petits sentim emocions i més tard reconeixem les emocions en els altres,
penso que les respostes emocionals que es fan davant cada interacció, són respostes
que també depenen de la naturalesa de
cada nen.
Al vídeo també
ens parla de que cada bebè arriba amb els seu temperament, per això els
germans, per exemple nosaltres que són tres, són totalment diferents uns dels
altres.
Els investigadors
també volen esbrinar com influeix el caràcter en la resposta de cada nen. Per tal
d’esbrinar-ho preparen diferents experiments al laboratori com la caixa de
música que surt un pallasso de dins i a una nena de 4 mesos li fa gràcia i a un
altre infant li fa plorar. Per tant el caràcter influeix en la resposta dels
més petits. Ç
Una cosa que no
sabia abans es que les carícies, la proximitat o la llunyania venen regulades
per les respostes emocionals dels bebè, jo pensava que el teu espai vital l’anaves
construint de més major, però segons aquest vídeo, sembla que de ben petit
sents aquest espai.
Als nou mesos
els infants anteriors, els quals els hi estaven estudiant el caràcter, tornen
al laboratori per continuar amb l’experiment. Conclouen que cada infants respon
amb diferents emocions davant del mateix estímul i que els infants que tenen
una personalitat més tranquil·la s’observa que la part del seu cervell que més
moviment té és la part dreta i els infants més moguts la part que sembla tenir
més moviment és la esquerra.
Per comprovar si
aquests trets es mantenen al llarg del temps els investigadors del laboratori
de Nathan Fox, tornen a dur els infants ja més majors, i conclouen que el nivell de risc de cada infant depèn del
seu caràcter individual i mostraran les mateixes tendències al llarg dels
pròxims mesos.
En quant al caràcter
fills i els pares, els investigadors diuen que la cura dels infants ve marcada
per ells mateixos, i que els pares han de cooperar. Un pare comprensiu pot
modificar les respostes emocionals dels fills davant el món que l’envolta.
També destaquen
que els petits capten les emocions de les mares i els gests facials que veuen en elles davant el
perill o els gests de suport. Conèixer les respostes d’un fills ajuda a
regular-les. L’entorn i les persones que envolten als nens poden ajudar a modificar el caràcter.
En un altre
estudi, afirma que els nens poden regular les emocions amb estímuls externs o
amb les seves pròpies estratègies, per exemple un nen amb els braços cosits i s’entreté
amb un vídeo de bebès.
En quant a l’emoció
de la por també són capaços de regular-les adquirint les seves pròpies estratègies
per a superar-lo. I per a la frustració, també diuen que cada nen controla els
seus propis sentiment per afrontar-la i que alguns temperaments la controlen
millor que uns altres.
Al voltant dels
22 o 24 mesos, els infants comencen a prendre consciencia de si mateixos i amb
això comencen a aparèixer també les emociones morals com la vergonya, l’orgull,
la indignació, la culpa, el xafogor etc...
Les emocions
morals són aquelles emocions que es poden considerar com morals perquè
requereixen d’un conjunt complex de conceptes, creences i desitjos relacionats
amb la moralitat.
La funció de les
emocions morals, penso o jo les definiria com les emocions complexes, marcades
per la societat i la cultura, sorgeixen de la percepció del trencament de
normes morals, del que està bé o el que està mal, del que és bo per viure en societat
etc...
Els investigadors
volen comprovar si la vergonya, com a emoció moral, va relacionada en la autoconsciència i
conclouen que apareix quan el nen es reconeix a si mateix. Als 3 anys ja poden
sentir també l’orgull, emoció oposada a la vergonya i que segons el caràcter de
cadascú aquesta vergonya tindrà diferents matisos.
Per finalitzar m’agradaria
comentar que aquestes investigacions tot i que ja fa uns quants anys que s’han
fet, posen a la taula uns resultats que, al ser unes investigacions en
laboratoris, com he dit al principi penso que les resultats no són del tot
naturals, tal vegada m’agradaria comprovar si aquestes questes investigacions
fetes en aules d’escoles reals, obtindrien els mateixos resultats. Però he de
dir que m’ha agradat molt, e gaudit en la visualització d’aquest vídeo i he après coses que no sabia.
Aquí us deixo el vídeo.
Aquí us deixo el vídeo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario