ACTIVITAT 5

Objectiu: conèixer l’origen de les emocions.

Bibliografia o material necessari: visualització del vídeo. 

http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir i documents treballats: Emocions.

Activitat

Estudiar, comprendre i assimilar alguns aspectes clau del vídeo visualitzat a classe i dels documents treballats.

Reflexionar sobre el contingut dels textos i del vídeo tenint  en compte els aspectes següents. 

1.  Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

2.  Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

3.  Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió

4.  Quina funció compleixen les emocions morals?

6.  Reflexió global del vídeo. 

Aquest vídeo que hem visualitzat a classe d’educació socioemocional, tracta de una sèrie de investigacions que es fan a “laboratoris”, per tant no són investigacions de camp on l’investigador acudeix al context natural dels infants sinó que estan preparades a laboratoris, això pot fer que les variables estiguin una mica “manipulades” i les respostes no siguin del tot reals, tot i així m’ha semblat un vídeo molt interesant on he descobert coses que no sabia, com comentaré a continuació. 

Els primers somriure d’un infant, no és voluntari fins al primer mes de vida, abans és un acte reflex en el qual l’infant no te consciència de somriure. A partir del primer mes i per el vincle que crea amb els pares és quan comença a ser un acte voluntari. 

Al vídeo es comenta que als 3 mesos, els infants tenen un repertori d’emocions limitat però únic, amb això entenc que els petits ja comencen a sentir algunes emocions, tot i que encara han d’aprendre a regular-les. També és cert que el viatge emocional comença amb la mare, ja que és aquesta amb la que, generalment, es crea el vincle d’afecció més important en aquests primers mesos e vida. 

Per comprovar quines són les primeres emocions que pot expressar un bebè es preparen al laboratori una sèrie d’experiments, amb els quals es pot veure com un infant es sorprèn de tenir el control d’una cinta que fa que un monitor amb una foto d’ell i música s’encén i s’apaga segons el seu moviment. Desprès desconnecten la cinta del monitor i quan l’infant descobreix que no passa res encara que tiri, apareix la frustració. Hi ha una nena, de tres mesos també, que inclús s’enfada i apareix la ira al perdre el control sobre la cinta. 

Per tant podem dir que als tres mesos d’edat els infants ja senten emocions bàsiques com la sorpresa, frustració, plaer o ira, que s’ha aniran matisant amb el temps. 

Una altra pregunta que es fan els investigadors és què a quina edat els infants podem entendre les emocions dels altres. Per a trobar una resposta, preparen un altre experiment en el que és conclou que primer poden associar la cara d’alegre de la seva mare abans que la del seu pare, que uns mesos més tard podem reconèixer les expressions de les emocions de dónes desconeguts i més tard les dels pares, això pot ser degut a que les dones expressen més les emocions.

Tot i que des de molt petits sentim emocions i més tard reconeixem les emocions en els altres, penso que les respostes emocionals que es fan davant cada interacció, són respostes que també depenen de la naturalesa  de cada nen. 

Al vídeo també ens parla de que cada bebè arriba amb els seu temperament, per això els germans, per exemple nosaltres que són tres, són totalment diferents uns dels altres. 

Els investigadors també volen esbrinar com influeix el caràcter en la resposta de cada nen. Per tal d’esbrinar-ho preparen diferents experiments al laboratori com la caixa de música que surt un pallasso de dins i a una nena de 4 mesos li fa gràcia i a un altre infant li fa plorar. Per tant el caràcter influeix en la resposta dels més petits. Ç

Una cosa que no sabia abans es que les carícies, la proximitat o la llunyania venen regulades per les respostes emocionals dels bebè, jo pensava que el teu espai vital l’anaves construint de més major, però segons aquest vídeo, sembla que de ben petit sents aquest espai. 

Als nou mesos els infants anteriors, els quals els hi estaven estudiant el caràcter, tornen al laboratori per continuar amb l’experiment. Conclouen que cada infants respon amb diferents emocions davant del mateix estímul i que els infants que tenen una personalitat més tranquil·la s’observa que la part del seu cervell que més moviment té és la part dreta i els infants més moguts la part que sembla tenir més moviment és la esquerra. 

Per comprovar si aquests trets es mantenen al llarg del temps els investigadors del laboratori de Nathan Fox, tornen a dur els infants ja més majors, i conclouen  que el nivell de risc de cada infant depèn del seu caràcter individual i mostraran les mateixes tendències al llarg dels pròxims mesos. 

En quant al caràcter fills i els pares, els investigadors diuen que la cura dels infants ve marcada per ells mateixos, i que els pares han de cooperar. Un pare comprensiu pot modificar les respostes emocionals dels fills davant el món que l’envolta.

També destaquen que els petits capten les emocions de les mares i els  gests facials que veuen en elles davant el perill o els gests de suport. Conèixer les respostes d’un fills ajuda a regular-les. L’entorn i les persones que envolten als nens poden ajudar a  modificar el caràcter. 

En un altre estudi, afirma que els nens poden regular les emocions amb estímuls externs o amb les seves pròpies estratègies, per exemple un nen amb els braços cosits i s’entreté amb un vídeo de bebès.  

En quant a l’emoció de la por també són capaços de regular-les adquirint les seves pròpies estratègies per a superar-lo. I per a la frustració, també diuen que cada nen controla els seus propis sentiment per afrontar-la i que alguns temperaments la controlen millor que uns altres.

Al voltant dels 22 o 24 mesos, els infants comencen a prendre consciencia de si mateixos i amb això comencen a aparèixer també les emociones morals com la vergonya, l’orgull, la indignació, la culpa, el xafogor etc... 

Les emocions morals són aquelles emocions que es poden considerar com morals perquè requereixen d’un conjunt complex de conceptes, creences i desitjos relacionats amb la moralitat. 

La funció de les emocions morals, penso o jo les definiria com les emocions complexes, marcades per la societat i la cultura, sorgeixen de la percepció del trencament de normes morals, del que està bé o el que està mal, del que és bo per viure en societat etc...  

Els investigadors volen comprovar si la vergonya, com a emoció moral,  va relacionada en la autoconsciència i conclouen que apareix quan el nen es reconeix a si mateix. Als 3 anys ja poden sentir també l’orgull, emoció oposada a la vergonya i que segons el caràcter de cadascú aquesta vergonya tindrà diferents matisos. 

Per finalitzar m’agradaria comentar que aquestes investigacions tot i que ja fa uns quants anys que s’han fet, posen a la taula uns resultats que, al ser unes investigacions en laboratoris, com he dit al principi penso que les resultats no són del tot naturals, tal vegada m’agradaria comprovar si aquestes questes investigacions fetes en aules d’escoles reals, obtindrien els mateixos resultats. Però he de dir que m’ha agradat molt, e gaudit en la visualització d’aquest vídeo i  he après coses que no sabia.  

Aquí us deixo el vídeo. 

Baby Human Sentirr