ACTIVITAT 7

"UN LUGAR PARA QUEDARSE"

La pel·lícula tracta d’una parella jove  que van a ser pares i es replantegen formar a la seva família en un altre lloc ja que els sogres, que vivien a prop i els podien ajudar amb el seu fill, decideixen fer un viatge a Bèlgica on viuran al menys dos anys.  

Per tal de trobar el seu lloc al món la parella fa una sèrie de viatges on visiten els seus amics, que ja tenen família, per tal de veure si els agradaria crear la seva pròpia família en aquest lloc.

Primer viatgen a Phoenix per tal de veure a la germana d’ella i allí parlen de la seva casa familiar, la dels seus pares, volen vendre-la ja que els seus progenitors han mort. Ella es posa molt trista ja que no ha tornat ha aquesta casa fa molts anys i pensen en vendre-la. 

Desprès de visitar a la germana van a Arizona a veure un matrimoni amics de la parella.  La dóna sembla que està mig boja, no li donen molta importància al matrimoni i diuen que s’han casat pel segur metge, a més no tracten molt bé als fills ja que es fiquen en ells, del seu fill diuen que té les orelles molt grans i de la seva filla que sembla lesbiana, tot això amb risses i amb una mica de burla.

En Bart i la seva parella decideixen que aquest no és el lloc i van a visitar a una cosina d’en Bart (que en realitat no és).

Aquest matrimoni també té fills, sembla un matrimoni molt “hippies” , pensen que tots han de dormir junts, no tenen “carrito” per als fills, no mengen carn ni sucre etc... aquest tampoc és el tipus de família amb els quals es senten identificats, per tant i desprès de discutir amb el matrimoni, la parella torna a emprendre un altre viatge, esta vegada cap a Montreal.

En aquesta ciutat es troben amb uns amics que ja han format una gran família, tenen quatre fills i semblen adoptats. A ella li agrada molt aquest tipus de família ja que és nombrosa, tenen fills de diferents edats i pareixen viure feliços. 

Tot i que semblava una família feliç, pareix que no ho era tant. Parlen de que han esperat fins als 30 anys per tenir fills i ara els costa molt. També animen als seus amics a casar-se però en Bart diu que li ho demana cada dia a la seva al·lota però que aquesta no vol, pensen que el més important és l’amor, la unió i l’interior de les persones i no tant si estan casat o no. 

Bart rep la cridada del seu germà, li conta que la seva dóna l’abandonat  a ell i a l seva filla, així que van a Miami per tal de visitar el germà.

Aquesta situació els fa reflexionar al voltant de que passaria si entre ells succeeix alguna cosa, de com uns pares no poden tenir fills i com uns altre abandonen els que tenen. Bart i la seva novia, parlen del matrimoni, ella li diu que no vol casar-se però qu mai el deixarà. Aquesta és una escena molt polida de la parella mirant el cel i fent-se promeses d’amor ( a mi, que soc una romàntica és una de les escenes que més m’ha agradat, tot i que la parella està una mica estereotipada, jo penso que l’amor hauria de ser així).

 foto: https://www.flickr.com/photos/antimidia/11737370823/

Finalment desprès de totes aquestes visites a famílies, decideixen tornar   a casa dels pares d’ella on fa anys, crec que des de la mort dels pares no havia tornat. Ella tenia por d’anar pels sentiments i records que li provoca però en arribar es dóna conter de que és allí on ella vol construir la seva família.

Bé, després d’aquest breu resum de la pel·lícula m’ha agradaria fer una petita reflexió en quant a les tipologies de famílies que apareixen. En primer lloc la parella protagonista, que a mi m’agraden molt, dir que és un poc idíl·lica, ell sempre està pendent d’ella, l’anima quan ella es veu grossa i es sent malament per l’embaràs, li dóna suport en totes les decisions encara que semblen una parella una mica insegura ja que pel fet de que la sogra (mare d’ell) se’n va de viatge han de canviar tots els seus plans i trobar un lloc on assentar la seva pròpia família. La casa dels seus pares era el lloc de referència i al perdre-ho tenen que començar de zero. 

La parella comença el seu viatge buscant un estil de família que ells volen, però la paternitat és una cosa que no s’aprèn abans de ser pares sinó desprès, igual que a ballar s’aprèn ballant, a ser pares no s’aprèn dels altres sinó sent-ho tu mateix. 

En quant a les famílies que la parella ha visitat també pareixen una mica exagerades tot i que reflecteixen els diferents estils educatius que ens podem trobar avui en dia a qualsevol família.    

El que està clar és que l’educació que rebin els nins a casa, amb la família és això que reflectiran a l’escola, els rols, les actituds, els valors que tramet la família són aquells que influiran amb més pes en la sociabilització dels fills.

En relació al lloc on crear una família, si que en certa manera és important ja que com diu la teoria sistèmica, quantes més connexions faci el infant  millor serà el seu desenvolupament. Però el que jo considero més important és l’amor o estima amb la qual es crea la família.

 

En quant al meu lloc per quedar-me crec que aquesta pregunta se la van plantejar els meus pares i van arribar a Eivissa, jo crec que el meu lloc és aquest per crea la meva pròpia família, això si, m’agradaria que fos al camp. A més per a mi també és important el fet de tenir als pares i germans aprop.

foto: http://www.ibizaprestige.com/images/properties/464/Inmobiliaria-Ibiza-size1_amandiernouvmaison.jpg